Les noves agències tecnològiques i els grans fons per a infraestructures digitals han de focalitzar-se a les regions de menys riquesa
No és matèria discutible que Espanya lidera a Europa la lluita contra la desigualtat digital territorial a l'àmbit de la connectivitat. Per treure només una dada recollida a l'últim informe sobre la cobertura de banda ampla a la Unió Europea, mentre que la cobertura mitjana de xarxes fibra a l'entorn rural a Espanya arriba gairebé al 70%, a Alemanya tan sols arriba al 10% ia França al 30%. És més, la cobertura en àmbit rural a Espanya fins i tot supera àmpliament la cobertura mitjana de xarxes de fibra a tot el territori d'Alemanya, tot just el 15%. Les infraestructures de xarxa actuen així d'instrument per dotar d'igualtat d'oportunitats tota la població i afavorir-ne el desenvolupament econòmic.
L'alta disponibilitat de connectivitat a tot el territori és un pas rellevant per assegurar una transformació digital justa, sense desequilibris geogràfics. Per això ha estat important seguir el criteri de la Comissió Europea, prioritzant el desplegament a les denominades zones blanques. Els grans projectes TIC, les inversions en R+D i la dotació de fons per a emprenedoria digital segueix concentrant-se, principalment, Necessitem ser un país productor de coneixement i innovació, Catalunya, Comunitat Valenciana i País Basc. Cal més intervenció pública per estendre la ciència i tecnologia a les àrees amb més disparitat de benestar econòmic, el catàleg menys arbitrari del qual ens el dóna les zones assenyalades com a preferents per la Comissió Europea al seu mapa d'ajudes regionals, l'ultra perifèric arxipèlag canari i les comunitats autònomes de Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia, i les ciutats de Ceuta i Melilla.
