Una universitat britànica desenvolupa un sistema que permetrà instal·lar antenes 5G i 6G en zones remotes i desafavorides.
La implantació de les xarxes 5G requereix quantioses inversions, tant d'espectre radioelèctric com de maquinari en forma d'antenes. Tant és així que la implantació està sent gradual.
Les antenes mmWave seran crucials per treure tot el suc a aquesta tecnologia. I són precisament els dispositius que el Departament d'Enginyeria Electrònica i Elèctrica de la Universitat de Sheffield ha començat a fabricar amb impressió 3D. La universitat britànica acaba de demostrar la viabilitat de les antenes 5G i 6G impreses en 3D, cosa que redueix radicalment el cost i els temps de producció.
Així, la nova tècnica recorre a nanopartícules de plata per imprimir antenes en unes poques hores amb un cost de només uns euros, i tot això sense sacrificar funcionalitats. En comparació, les antenes 5G mmWave tradicionals poden arribar a costar centenars d?euros, amb una fabricació molt més lenta.
Els desenvolupadors assenyalen que el nou disseny permetrà produir antenes a gran escala i baix cost per assolir zones remotes i oferir cobertura de forma ràpida i eficient. Criteris comla miniaturització, la rapidesa en la fabricació, els costos reduïts o la facilitat d'instal·lació defineixen la utilitat d'aquest tipus de tecnologies a països en desenvolupament.
Així, projectes com aquesta dessaladora solar desenvolupada pel MIT permeten portar tecnologia, energia o aigua a zones desafavorides. També és la raó de ser de la Fundació Acciona que emprèn projectes per portar aigua o electricitat mitjançant energia neta a zones remotes on no arriba ningú, com Oaxaca o els boscos tropicals del Perú. Sens dubte, els avenços en tecnologia i infraestructures energètiques són una de les claus per al desenvolupament d'aquestes àrees.
