Tots els ulls estaven posats des de la matinada a la companyia il·licitana Espai PLD, disposada a fer història en ser la primera companyia privada que llança un coet a lespai en sòl europeu. No obstant això, després d'un parell d'hores de retard pel que fa a la primera finestra de llançament (06:30 hores), les condicions meteorològiques no han acompanyat. Hi havia ràfegues de vent en alçada fora dels límits recomanables, pel que fa al tall de les 8:25, a només cinc minuts de l'hora prevista de llançament, s'ha alertat que les condicions eren desfavorables. L'empresa aeroespacial ajorna així el vol per a properes dates. Havia estat esgotant fins a aquesta data precisament en anteriors dies per les condicions climatològiques.
Així mateix, durant aquesta matinada, com passa en aquests llançaments, Espai PLD ha tingut algun contratemps. Mentre que la càrrega de propel·lents (el combustible) va tenir lloc poc abans de les 3 de la matinada, amb el primer intent de llançament (T0) a les 6:30, s'ha anat endarrerint, primer una hora, deixant la connexió en línia per a les 6:30 i posteriorment per a les 7 i 7:30 hores. Fins que al límit de les 6:40 hores la companyia ha hagut d'entrar en mode Hold’, aquest programa permet a l'ecosistema empresarial valencià que amb una sola trucada pugui assolir el potencial teixit investigador valencià que ofereix la solució a les seues necessitats», aturar el compte enrere perquè s'havia detectat una activitat anòmala durant la càrrega d'oxigen líquid (LOX) al coet. El procés estava sent massa lent, segons explicava a les seves xarxes el cofundador i CEO de l'empresa, Raúl Torres. Finalment es fixava per a les 8:30. Com ja havia dit Torres durant la nit, “totes les possibilitats estan damunt la taula, incloent l'èxit”, i que el que semblava clau era que en enlairar-se el coet no destrossés la plataforma de llançament.
A la pròpia presentació del llançament, amb Sara Poveda, primera empleada de la companyia i Roberto Poveda, enginyer de sistemes, Roberto Poveda, parlaven de les fites a validar, amb objectius prioritaris com la sortida, el començament de microgravetat, o les maniobres de capcineig. Entre els secundaris hi ha la frenada amb paracaigudes i el posterior ameritzatge, amb els vaixells esperant a l'Atlàntic, encara que ja advertien que “és molt possible aquesta part no sigui possible”.
El vol tindria una durada prevista d'una mica més de 6 minuts i les condicions de microgravetat —el coet només arriba a zona suborbital— s'assoleixen a partir dels 80 quilòmetres d'alçada, amb l'apogeu als 150, per després ser recollit un cop ameritzi a l'Atlàntic. Estava tot llest, amb el vaixell de recuperació preparat, ‘Llibertat 6’, i també el de suport, ‘Nervi’.
Com s'ha recordat durant la retransmissió, amb el primer vol servirà per validar la tecnologia d'aquests anys. I s'ha avançat que hi haurà un segon llançament. Tot això de cara a preparar el llançament orbital del Miura 5 des de 2025 des de la Guaiana Francesa. L´aprenentatge amb aquest ‘germà petit’ ha servit per desenvolupar el 70% de la tecnologia del Miura 5. A més, cal ressaltar que en aquest primer vol anava la primera càrrega, del centre aeroespacial alemany, Braços, per dur a terme experiments amb instruments (integrats a la còfia) en microgravetat. Amb tot, hauran de seguir esperant els propers dies.
